És el poble més septentrional
de les valls d'Àneu. Situat a la dreta de la Noguera Pallaresa,
en un petit replà. Flanquejat, a llevant, per la serra de
Pilàs i el Mont-roig i, a ponent, pel massís de Marimanya.
Fins al poble arriba la carretera enquitranada; a partir de la serradora
s'inicia la pista de muntanya que per Montgarri desemboca a l'Aran.
Alós és un llogaret molt vinculat al batec de la Ribera
i la relació amb França. De sempre Seix, Sant Girons
i Tolosa eren punt de circulació i d'atracció. Després
de la guerra moltes famílies de la vall i, concretament d'Alós,
s'hi instal·laren definitivament.
La història d'Alós, des de finals
del segle XI, es vincularà estretament al monestir benedictí
de Santa Maria de gerri, segons testimonien els documents de l'època.
Formava Alós dos pobles: el Sobirà, avui despoblat
i en ruïnes, i el Jussà.
Pont romànic
Es troba vora la carretera, a mà dreta
abans d'entrar al poble. Es tracta d'un pont d'estil romànic,
d'un sol ull, sobre la Noguera Pallaresa.
Església parroquial de Sant Lliser
Església citada en documents medievals
el 1090. Del conjunt romànic solament queda la portalada,
part de la façana i una finestra esqueixada. L'església
fou modificada posteriorment. D'interior senzill, compta amb un
altar central presidit per la figura mitrada de Sant Lliser i
quatre altars laterals. Té cancell a l'entrada on podem
observar les dues piques d'oli compartimentades. Al sòl
de l'església es guarda la pica baptismal romànica
amb decoració geomètrica. De portalada romànica
amb tres arquivoltes, dues amb dibuixos geomètrics i, l'exterior
escacada; columnes amb capitells de testes animals i humanes.
A banda i banda de la porta, un baix relleu que representa Adam
i Eva, abans i després del pecat.
Necròpoli d'Alós
L'actuació de la brigada de l'Ajuntament
de l'Alt Àneu, l'agost del 1989, a la paret de ponent de
l'església parroquial, per tal de solucionar el problema
d'humitat que afectava el mur, propicià el descobriment
de la necròpoli. La major part de la necròpoli es
fixaria en els segles XII-XIII, amb la possibilitat d'atènyer,
per als enterraments mixtos, el segle XI. La resta se situaria
entorn dels segles XVII-XVIII. Després de la intervenció,
i un cop elaborada la planimetria, la necròpoli fou coberta
novament i les restes, enviades a Andorra per a l'anàlisi
antropomètrica. Actualment, la tomba descoberta a l'inici
i excavada a la roca, és l'única visitable.
Serradora hidràulica
És una de les antenes de l'Ecomuseu
de les Valls d'Àneu. Es troba situada a la sortida del
poble, tocant de la Noguera Pallaresa, en el camí que mena
a Perosa i els boscos de Bonabé. La serradora tenia, com
sol ésser habitual, la mola annexa, que es troba totalment
transformada.
Santa Eulàlia
Antiga església romànica en
ruïnes, a 20 minuts d'Alós en direcció a ponent,
seguint el camí que surt de la plaça davant casa
Sastre. Possiblement hagi estat l'església parroquial del
llogaret d'Alós Sobirà, que al segle XIII, en franca
recessió, tenia, solament, dos habitants. El sender s'enlaira,
llavors, a través de graons de pedra ben disposada que
ens condueixen fora de la població. Unes quantes pedres
marquen ben just la configuració de l'absis.
Font: F. Rella, "Les Valls d'Àneu"
