|
ISAVARRE
Poble de toponímia basca, es troba situat
a la mateixa riba esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat damunt
del riu que passa enfonsat davant del poble, encaixonat entre la
serra de les Giroles i el Sequer. Als peus del cap de Cornalta (1.969
m), cap de la Travessa (2.202 m) i Puig-rodó (2.201 m).
La vinculació del poble al monestir de
gerri és força clara a partir del segle XIII. Segons
documents d'època medieval, no solament el llogarret d'Isavarre,
sinó també Borén i Alós, pagaran censos
a Santa Maria. L'any 1368, després de la signatura del pariatge
entre els comtes de Pallars Sobirà i l'abat de Gerri, s'acaba
el dret sobre aquest territori comtal aneuenc.
antigament, un pont de pedra romànic
salvava el riu direcció Sorpe. A Isavarre, hi desemboquen
dos barrancs que baixen del Tossal de la Llossa: Llete i Buixerri.
La localitat celebrava una de les festes votives més singulars
del territori. Per Sant Antoni la gent de la contrada s'aplegava
a Isavarre amb la corresponent càrrega de galtes i peus de
porc. Un cop realitzada la recollida i recompte, s'iniciava la sorprenent
subhasta. Hom podia pujar la quantiat mentre l'espelma es mantenia
encesa. A punt d'acabar-se el ble, és quan es produïa
el màxim allau d'intercanvis. El darrer badall de la candela
tancava la sessió.
Dades bàsiques
- Altitud:
1125 m
- Habitants:
24
- Distància
d'Esterri d'Àneu: 3 km
Llocs d'interès
Sant Llorenç
Església parroquial (7,8 x 18,20 m),
d'una nau i absis rodó puntejat per mènsules. Temple
romànic, encara que la volta, que és lleugerament
apuntada, permetria d'incloure-la, segons apunta Vidal-Vilaseca,
dins el gòtic primitiu.
Ubicada en la part més alta del poble,
s'hi accedeix des de la plaça per un camí de pedra,
alegre. Des de l'entrada es domina el poble i bona part del terme.
Portalada amb arquivoltes escacada i dues
d'interior llises. Dues columnes per banda amb capitells escolpits
relacionables amb els de Sant Joan d'Isil i d'Alós. Campanar
de base quadrada i coberta piramidal de llosa. Cal remarcar la
singular cobertura, inusual a la vall, de les voltes arrecerades
sota un llosat enlairat. L'interior és d'una gran senzillesa
ornamental que contrasta amb l'aspecte que tenia abans de la guerra.
Hi destaca un interessant paviment de còdols.
Pel que fa al mobiliari, cal remarcar la pica
baptismal amb decoracions geomètriques i una cara humana
i, també, la pica d'olis, amb el tema de la lleona, que
es troba a l'entrada de l'església.
Es conserva una part de les pintures murals
romàniques de l'absis, de cronologia variable segons els
autors que les situen entre els segles XII i XIII. Actualment
es troben al museu Diocesà de la Seu d'Urgell -4 peces-
cedides el 1967 pel Museu Nacional d'Art de Catalunya. Representen
Sant Judes Tadeu i Sant Bartomeu; formava part del gran conjunt
mural, on originalment devien figurar els dotze apòstols.
Ambdues peces restaurades i en força bon estat de conservació.
Les altres dues signifiquen: el símbol d'una virtut i un
animal flautista, totes dues en estat deficient de conservació.
Aquestes pintures formarien part del corrent pictòric vingut
de França que, dins un estil neobizntí, avisarien
de la penetració a casa nostra del nou estil gòtic.
Cal apuntar que una part d'aquestes pintures murals que representen
la figura de Sant Joan es troben en el museu de Toledo (Ohio-EUA).
Capella del Roser
Situada a l'entrada del poble, abans de la
plaça. D'una nau amb cor senzill i espadanya. L'altar és
presidit per la mare de Déu del Roser. Restaurada el 1991.
Serveis
Apartaments
Font: F. Rella, "Les Valls d'Àneu"
TORNAR
AMUNT
|
