Isavarre
Poble de toponímia basca, es troba situat a la mateixa riba
esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat damunt del riu que passa
enfonsat davant del poble, encaixonat entre la serra de les Giroles
i el Sequer. Als peus del cap de Cornalta (1.969 m), cap de la
Travessa (2.202 m) i Puig-rodó (2.201 m).
La vinculació del poble al monestir de Gerri és força clara a
partir del segle XIII. Segons documents d'època medieval, no
solament el llogarret d'Isavarre, sinó també Borén i Alós, pagaran
censos a Santa Maria. L'any 1368, després de la signatura del
pariatge entre els comtes de Pallars Sobirà i l'abat de Gerri,
s'acaba el dret sobre aquest territori comtal aneuenc.
Antigament, un pont de pedra romànic salvava el riu direcció
Sorpe. A Isavarre, hi desemboquen dos barrancs que baixen del
Tossal de la Llossa: Llete i Buixerri. La localitat celebrava una
de les festes votives més singulars del territori. Per Sant Antoni
la gent de la contrada s'aplegava a Isavarre amb la corresponent
càrrega de galtes i peus de porc. Un cop realitzada la recollida i
recompte, s'iniciava la sorprenent subhasta. Hom podia pujar la
quantiat mentre l'espelma es mantenia encesa. A punt d'acabar-se el
ble, és quan es produïa el màxim allau d'intercanvis. El darrer
badall de la candela tancava la sessió.