Poble de toponímia basca, es troba situat a la mateixa riba esquerra de la Noguera Pallaresa, enlairat damunt del riu que passa enfonsat davant del poble, encaixonat entre la serra de les Giroles i el Sequer. Als peus del cap de Cornalta (1.969 m), cap de la Travessa (2.202 m) i Puig-rodó (2.201 m).

 

La vinculació del poble al monestir de Gerri és força clara a partir del segle XIII. Segons documents d'època medieval, no solament el llogarret d'Isavarre, sinó també Borén i Alós, pagaran censos a Santa Maria. L'any 1368, després de la signatura del pariatge entre els comtes de Pallars Sobirà i l'abat de Gerri, s'acaba el dret sobre aquest territori comtal aneuenc.

 

Antigament, un pont de pedra romànic salvava el riu direcció Sorpe. A Isavarre, hi desemboquen dos barrancs que baixen del Tossal de la Llossa: Llete i Buixerri. La localitat celebrava una de les festes votives més singulars del territori. Per Sant Antoni la gent de la contrada s'aplegava a Isavarre amb la corresponent càrrega de galtes i peus de porc. Un cop realitzada la recollida i recompte, s'iniciava la sorprenent subhasta. Hom podia pujar la quantiat mentre l'espelma es mantenia encesa. A punt d'acabar-se el ble, és quan es produïa el màxim allau d'intercanvis. El darrer badall de la candela tancava la sessió.