Son és un dels pobles més alts
de les valls d'Àneu. A 1393 m d'altitud i a 7 km d'Esterri
d'Àneu, compta actualment amb 25 habitants. Com la resta
de pobles del territori ha acusat, des de 1860, any en què
tenia 460 habitants, una dramàtica recesió demogràfica.
Citat ja en l'Acta de Consagració de la catedral de la Seu
d'Urgell l'any 839, era el centre de l'antic terme municipal de
Son (27'07 km2) que es va fusionar el 1970 amb el municipi d'Alt
Àneu.
La importància del poble en l'antic entramat
municipal d'Àneu es posa de manifest quan contemplem camí
de Jou. La seva morfologia, lleugerament esglaonada, s'extén
des de el rentador públic fins al centre neuràlgic:
l'església dels Sants Just i Pastor. Tot i que el temps no
l'ha perdonat, Son respira encara aires de prestigi que s'observen
clarament en el seu patrimoni monumental.
Mare de Déu de Bellero
Fora del poble, en direcció cap a ponent,
s'erigia l'ermita de la Mare de Déu de Bellero, dels segles
XI-XII. Era de construcció romànica, de tres naus
i tres absis. La població es reunia en aplec un cop l'any.
Avui només queden unes quantes pedres escampades i les
cimentacions de la part dels absis.
Sant Pere de l'Abadia
A l'interior del poble i al costat de la carretera
trobem l'església romànica de Sant Pere, d'una nau
amb absis. Inicialment podia haver estat residència de
l'Ordre de l'Hospital, com ho van ser Sant Joan d'Isil, Sant Joan
d'Aurós i el Santuari de Rose. Pot observar-se encara la
porta romànica d'arc de mig punt. Fou transformada en un
primer moment en rectoria i, posteriorment, en habitatge.
Conjunt Monumental de Son
El Conjunt Monumental de Son constitueix una
de les construccions emblemàtiques del romànic d'Àneu.
S'anomena així pel seu interessant valor patrimonial que
atresora: església de Sant Just i Sant Pastor, Comunidor-torre
del rellotge, retaule gòtic, piques d'aigua beneïda,
baptismals i d'olis...
Sant Just i Sant Pastor
(8,90 m x 23,50 m) Església parroquial
romànica citada per primera vegada l'any 1076, d'una nau
i absis amb finestres espitllerades i arcuacions llombardes. Campanar
singular al territori d'Àneu, de planta quadrada i tres
pisos. La restauració de 1990-1991, el posterior enderroc
de la sagristia i el condicionament general han recuperat per
al conjunt la seva esbeltesa de línies. L'interior de l'església,
a més a més de permetre l'accés al campanar,
mostra una important col·lecció de patrimoni artístic:
Retaule gòtic
Retaule del segle XV de l'escola de Pere Espallargues,
col·laborador del prestigiós artista Pere Garcia
de Benavarri. L'obra va aconseguir lliurar-se de la guerra del
1936 però aquesta va obligar el seu trasllat a Lleida.
El 1940 regressava al poble d'on no tornaria a sortir fins el
1989, quan va ser traslladat a Barcelona per ser definitivament
restaurat. El 25 d'octubre de 1991 va se restituït en el
lloc actual. El conjunt consta de 23 peces que representen diverses
escenes: la Mare de Déu i el nen, l'Anunciació,
la Visitació, la Nativitat, l'Epifania i el martiri dels
Sants Just i Pastor, entre altres representacions sacres.
Testimonis de pedra
Sant Just i Sant Pastor conté una bona
mostra del mobiliari religiós d'època romànica.
Son les anomenades piques: la de l'aigua beneïda, senzilla
i sense decorar, la pica dels olis, segmentada en el seu interior
i de dos cossos, està decorada amb figures de lleons i
completada amb iconografia del corder i de l'àliga. A l'interior
del baptisteri es troba la pica baptismal per immersió
decorada amb escenes humanes i la figura del cavall, i la baptismal
pròpiament dita profusament decorada amb motius geomètrics
i florals, recolzada sobre tres peus en forma de columna salomònica.
El Comunidor-torre del rellotge
La visió del Comunidor de Son flanquejant
com un sentinella l'entrada al Conjunt Monumental confirma l'esperit
defensiu de l'estructura global. La seva restauració, l'any
1996, permet accedir fins a les plantes superiors. De fortificació
medieval erigida sobre una torre circular va passar a desenvolupar,
mes tard, funcions religioses com eren les de conjurar el mal
temps amb oracions. A la part més alta, una original estructura
de fusta amb una petita teulada incorporada sosté dues
campanes que servien per a reunir la comunitat abans de procedir
als actes protocolaris que conjuraven les forces de la natura.
Font: F. Rella, "Les Valls d'Àneu"
